La ruta comença a les escales de davant del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Montjuïc.
Pots arribar fins a la plaça Espanya amb la línia 1 o la línia 3 de metro o amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Un cop surtis de l’estació continua per l’avinguda Maria Cristina, passant per la font màgica i les quatre barres fins arribar a dalt de tot. A gairebé tot el tram hi pots trobar escales mecàniques per facilitar-te la pujada.

Abans de començar et donarem uns consells de salut per gaudir al màxim d’aquesta experiència.

Fotoprotecció:
– Aplica’t una quantitat generosa de crema solar a la cara, orelles, coll, clatell i, en definitiva, a totes aquelles parts del cos que estiguin descobertes.
– Aplica’t als llavis una barra labial amb protecció solar.

– Posa’t les ulleres de sol i un barret o gorra (recorda que, com més gran sigui l’ala, més et protegirà. Així doncs, no només et protegirà la pell de la cara, sinó també la del clatell, el coll i l’escot).


Recorda que en dies ennuvolats o de pluja també cal protegir-se del sol. És molt important seguir aquests consells de fotoprotecció per evitar les odiades cremades a la pell i, en definitiva, evitar a la nostra pell tot el dany solar que puguem. Acumular dany solar és factor de risc per al desenvolupament de càncers a la pell, arrugues i taques solars.

 
Alimentació saludable:
Has esmorzat bé? Espero que sí! Tot seguit, et donarem unes idees d’esmorzars saludables per fer a casa abans de començar el dia:

– Una torrada integral amb formatge fresc

– Un iogurt amb maduixes i flocs de civada

– Una torrada integral amb ruca i tomàquet
– Una poma amb crema de cacauet


Prefereixes endur-t’ho? Doncs aquí tens algunes idees de snacks saludables:

– Plàtan i fruits secs

– Bastonets integrals baixos en sal

– Entrepanet integral amb escalivada i tonyina natural
– Bastonets vegetals i hummus
– Una grapadeta de nous
– Entrepanet integral amb hummus, tomàquet i canonges


Això només son algunes idees, a partir d’aquí… creativitat al poder!


Hidratació:
Beus prou aigua? Recorda que la beguda principal ha de ser l’aigua, porta’n sempre a sobre una ampolla quan surtis a passejar. Durant el trajecte, ves fent glopets encara que no tinguis set. Si l’aigua et sembla avorrida, aquí tens alguns trucs:

– Infusions calentes o fredes
– Donar sabor a l’aigua amb trossets de fruita: nabius i gerds, llimona o taronja, etc.

– Brou vegetal (per escalfar-nos a l’hivern!)


Roba i calçat:
– Recorda portar roba còmoda i un calçat adient. No facis grans passejades el dia que estrenes un calçat nou, perquè et pot fer llagues
– Recorda fer servir els complements adequats per a l’època de l’any:

– Gorra o barret si fa sol
– Impermeable si hi ha núvols o pot ploure
– Guants, barret i roba d’abrigar si fa fred


Farmaciola:
– Esparadrap
– Tiretes
– Bendes de entre 5 i 10 cm
– Apòsits
– Punts de sutura 

– Gases
– Guants
– Clorhexidina
– Sèrum fisiològic
– Tisores
– Repel·lent d’insectes i producte per a picadures

– Sucre

– Pomada per a cops
– Paracetamol 


Què fer si em marejo:
En primer lloc, agafar-se abans de caure a terra, si és possible tombar-se amb les cames elevades en un angle de 45 graus i amb el cap cap a un costat per si es vomita. Afluixar la roba (cinturons, corbates, bufandes…) per respirar millor. Evitar que s’hi agrupin massa persones al voltant. Mantenir la posició tombada amb les cames a 45 graus durant 15 minuts, i si es troba millor incorporar-se a poc a poc.
Els marejos en general són causats per baixades de tensió. Per millorar el mareig una vegada semi incorporats s’ha de beure aigua, així es reposen líquids al cos i la tensió augmenta. Si la sensació de mareig no millora, s’ha d’acudir al centre de salut perquè un professional el valori.


Primeres cures si et fas mal:
Al moment de fer-se mal si hi ha una lesió oberta, el primer que s’ha de fer és netejar molt bé la ferida, si és possible amb aigua (a raig) i sabó i després desinfectar-la amb algun antisèptic. Si hi ha molt sagnat, es fa compressió amb una gasa neta fins que deixi de sagnar. Un cop s’ha tallat l’hemorràgia, es tapa per evitar que s’infecti i, en tot cas, si és profunda o hi ha dubtes, millor que sigui valorada per un professional de la salut.
En tot cas està bé tenir la vacuna del tètanus al dia.

Ens dirigim als Jardins de Laribal. Ets a les escales del mirador del MNAC i amb la ciutat als teus peus. Ves cap a la dreta cap a l’Avinguda dels Muntanyàns. Abans de girar cap a la dreta a la carretera que trobaràs, no te’n estiguis de donar un cop d’ull a les fantàstiques vistes de la ciutat des del mirador.

Un cop a l’avinguda travessa-la pel pas de vianants i passa per la petita plaça amb bancs i envoltada d’arbres.

Baixa les escales que trobaràs al final a l’esquerra i un cop a la carretera a mà la dreta hi veuràs el museu etnològic.

Dirigeix-t’hi a través del pas de vianants, puja uns 20 metres i trobaràs la senyalització de l’entrada als Jardins de Laribal, on hi ha el roserar de la colla de l’Arròs.

Preparem el cos per a aquesta aventura! 

– Fes rotacions suaus amb les espatlles cap endavant i cap enrere.
– Mou el cap suaument a la dreta i a l’esquerra.

– Mou el cap suaument endavant i endarrere.

– Ajunta els dits de les dues mans, entrellaça els dits entre si i fes moviments suaus amb els canells en una direcció i en l’altra.
– Amb les cames una mica separades, posa les mans als malucs i fes girs suaus amb la cintura cap a la dreta. Canvia el sentit i ves cap a l’esquerra.

– Ajunta les cames, recolza les mans als genolls i, sense que aquests se separin, ves fent cercles amb les cames cap a la dreta. Després, fes els girs cap a l’esquerra. 

– Porta el pes del cos sobre el peu esquerre. Amb el peu dret, toca el terra amb la punta del peu i, després, amb el taló. Quan acabis, repeteix el procediment amb l’altre peu.



Ja pots començar!

En aquest itinerari de “L’art de caminar” també podràs gaudir de l’art de la fotografia mentre el practiques! Al llarg de la ruta t’anirem donant petits suggeriments fotogràfics perquè puguis experimentar amb la teva càmera (o mòbil) i ser tu també un artista!
Paisatges naturals, escultures i monuments històrics, arbres de mil formes i flors de mil colors, juntament amb les millors vistes de la ciutat, són el marc perfecte per atrevir-te a començar a fer fotografies o perfeccionar-les.

La fotografia són moltes coses i s’utilitza per a moltes més. Però en aquest itinerari ens ajudarà a tenir un moment de calma i serà l’eina que ens faciliti observar el nostre voltant. Ens permetrà dirigir la mirada atenta, meravellar-nos amb el món que ens envolta i en totes aquelles coses a què fa referència Mercè Rodoreda quan escrivia que “les coses importants són les que no ho semblen”.

L’art de la fotografia és més que fer clic a un botó. Cal entrenar la mirada i observar els paisatges en constant moviment, decidir què es vol fotografiar, com, però, sobretot, per què. La fotografia comença a néixer quan mires el teu voltant i el sents.

Per fer fotografies ens cal una càmera fotogràfica. S’han de conèixer aspectes tècnics com l’òptica, el diafragma, l’obturador o la sensibilitat. Però, avui dia, les càmeres automàtiques i els telèfons mòbils faciliten molt el fet de poder fer fotografies i anar aprenent a poc a poc tots els elements tècnics. Per això aquests consells fotogràfics estan pensats per fer fotografies amb el mòbil.

Però, per començar, et donarem uns consells inicials molt bàsics a tenir en compte a l’hora de fer fotografies:

–Neteja l’òptica de la càmera: per aquesta petita obertura entra la llum que crearà la fotografia; com més neta i clara pugui entrar la llum, millor. És molt fàcil que l’òptica de la càmera del mòbil s’embruti, sobretot per les ditades en tenir-lo a les mans. Pots netejar-la amb un drap suau i sec, llis o de microfibra. O, en el cas que no en tinguis, pots netejar-la suaument amb una samarreta de cotó, tot fent moviments circulars.

–Evita fer fotografies a contrallum: si tens el sol de cara, els objectes que estaràs fotografiant quedaran més enfosquits i poden aparèixer aberracions lumíniques a la imatge. Sempre que puguis, has de tenir la font de llum (en aquest cas, el sol) a l’esquena o en un lateral.

-Has de tenir present que la llum del dia té una importància clau en el resultat de la fotografia; si fa un sol radiant o el dia està ennuvolat, les fotos tindran un resultat diferent, les textures, les ombres i la temperatura de la llum canviaran.

-Les millors hores per fer fotos són ben d’hora al matí o cap al tard al vespre. La llum del migdia provoca un contrast molt alt entre llums i ombres, encara que també es pot utilitzar com a punt fort si artísticament es busquen grans contrastos de llum.

Des del mirador del MNAC tens una panoràmica impressionant fins al Tibidabo, una imatge que val la pena capturar! O també pots començar amb petits detalls de les escultures que tens al voltant. Al llarg dels diversos trams de la ruta t’anirem donant petits consells i tècniques. Però recorda-ho: quan ja es dominen les tècniques, un bon artista les trenca!

Per arribar al Jardí de les escultures dirigeix-te cap al centre de les pèrgoles i veuràs unes escales amb un arbre just al mig de l’escalinata.

Puja-les i un cop a dalt ves cap a l’esquerra on hi trobaràs l’escultura “Repòs” de Josep Viladomat. L’edifici del davant és la fundació joan Miró, passa-hi per darrera i arribaràs al Jardí de les escultures.

Quan arribis a la pèrgola, busca un dels bancs a l’ombra, posa’t còmode i observa la natura amb la ciutat de fons.

Després, tanca els ulls un moment.

Sent el teu pes arrelat damunt dels teus peus. Deixa que els sons de la natura arribin a tu, sense forçar. No ho jutgis, no intentis canviar res, simplement, observa. Després, suaument, porta l’atenció a la teva respiració. Compta “un” quan inhalis, “dos” quan exhalis, “tres” quan inhalis, “quatre” quan exhalis… Fins a arribar al número deu. Quan hi hagis arribat, obre suaument els ulls. Com notes el cos? Està igual que quan has començat aquesta breu meditació? De nou, no ho jutgis, només observa si hi ha hagut algun canvi i també observa si no n’hi ha hagut cap, ambdues coses estan bé. Com notes la ment? Està igual que quan has començat aquesta breu meditació? De nou, no ho jutgis, només observa si hi ha hagut algun canvi i també observa si no n’hi ha hagut cap, ambdues coses estan bé.

Aquests jardins tan frondosos són un espai únic per jugar amb la càmera, fotografiar totes les coses que hi ha i totes les coses que hi passen. Observa els immensos arbres o els petits animals que s’amaguen darrere les fulles o a les basses d’aigua. Mira tots els mons que s’hi amaguen, mira-ho des d’una altra perspectiva. Com deia el fotoperiodista Robert Capa, “si una fotografia no és prou bona, és perquè no t’hi has apropat prou”.

En aquest tram de la ruta coneixerem la importància de la composició, la disposició dels elements en una imatge, com hi estan col·locats. És un dels moments més creatius del procés, com quan un pintor decideix com ordena els elements en un quadre o un músic quines notes i quin ritme utilitzarà. La simetria et pot ajudar a crear imatges agradables i belles. Les línies rectes i l’enquadrament frontal et proporcionaran sensacions estàtiques i les línies corbes i diagonals, sensació de moviment.

Quan enquadris a través del visor o la pantalla, has de decidir quins elements hi sortiran. És tan important decidir què hi surt com què s’obvia: si hi surt tot el jardí o només una part, quins elements seran els principals i quins els secundaris, i com s’han de ressaltar.

En aquest punt pots practicar la regla dels terços, una regla bàsica que ens serà molt útil per ordenar els elements de la imatge: dues línies horitzontals i dues verticals divideixen la imatge en nou parts iguals i ens serveixen de quadrícula per poder col·locar els elements de la fotografia. En els quatre punts d’intersecció anomenats “punts forts” s’hi col·loquen els elements d’atenció principals i així es crea una imatge equilibrada i simètrica (normalment, en tots els telèfons mòbils es pot activar la quadrícula en l’apartat de configuració).

Sortint del jardí de les escultures arribem a la transitada avinguda Miramar.

Gira a l’esquerra i segueix l’avinguda fins a trobar l’estació del Funicular. Un cop al davant travessa pel pas de vianants que hi ha. Continua per la mateixa vorera a l’esquerra i puja a la dreta cap al carrer dels tarongers. A uns 50 metres hi trobaràs la porta principal dels Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.

Pot ser que en aquest punt notis el cos una mica tens, així que et proposo una sèrie d’exercicis per alliberar tensions. Ara que et trobes al jardí de les escultures, busca un espai tranquil. Pot ser a les escales per on has arribat, els bancs que hi ha al lateral o al costat de l’arbre que hi ha al costat de l’edifici de la Fundació, qualsevol lloc que triïs estarà bé. Ves al teu ritme, no forcis i fes fins on el teu cos pugui. Recorda sempre fer moviments suaus.

Som-hi!

– Obre i tanca els dits de les mans àmpliament. Quan ho hagis fet unes quantes vegades, agita les mans cap avall, com si et volguessis expulsar alguna cosa que t’hi hagi quedat.

– Passa la mà dreta per damunt del cap i porta-la cap al clatell. Alhora, amb la mà esquerra, porta-la a la zona lumbar. Els moviments han de ser suaus, sense forçar-los, tant és on arribis, només volem deixar anar el cos i alliberar-lo si hi ha hagut alguna molèstia. Després, fes-ho al revés: la mà esquerra va a buscar el clatell i la mà dreta, la zona lumbar. Repeteix l’exercici diverses vegades i recorda no busquem rapidesa, sinó fer el moviment ample, fluid, sense fer-nos mal.

– Recolza el pes sobre el peu esquerre i puja el genoll dret. De nou, no es tracta de forçar el cos ni de perdre l’equilibri, només volem donar una mica de mobilitat a les cames. Després, recolza el pes al peu dret i puja el genoll esquerre. Repeteix-ho diverses vegades.

– Sense moure el cos, gira el cap com si volguessis mirar per damunt de l’espatlla dreta. Amb suavitat i consciència, gira el cap com si volguessis mirar per damunt de l’espatlla esquerra. Aquest moviment és molt important fer-lo lentament per evitar marejos. Mentre ho fas, vull que sentis com s’estira la musculatura del coll cap on condueixes la mirada.

– Un cop estirat el cos, et convido a beure una mica d’aigua per tenir una correcta hidratació abans de seguir amb la ruta.

Ara que ja hem treballat l’enquadrament, també has de tenir en compte la perspectiva a l’hora de crear una imatge. La perspectiva és tant la relació dels objectes entre si com també la direcció i posició des d’on es fa la fotografia.

Habitualment, fem fotografies amb el punt de vista al nivell dels nostres ulls. És normal, és des d’on veiem el món. Però atreveix-te a canviar la perspectiva a l’hora de fer fotografies i també a la vida! Això ajuda a veure les coses com potser mai les havies vist abans. Fes la fotografia des d’arran de terra o des de dalt d’una escalinata mirant cap a baix. Mou-te, busca angles diferents, ja veuràs com les imatges seran molt més creatives!

El punt de vista “picat” és quan la càmera està situada més amunt de l’element fotografiat, i el “contrapicat”, tot el contrari, quan està a un nivell inferior.

Per arribar als Jardins de Joan Brossa baixa per les basses de les plantes aquàtiques, i s’arriba al petit llac del jardí.
Just al davant hi trobaràs l’altra porta de sortida del parc, travessa el carrer dels tarongers pel pas de vianants i entra als jardins de Joan Brossa.

Mentre recorres el paisatge verd dels Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer vull que portis l’atenció a la pressió que exerceixen els teus peus sobre el terra.

Nota si et recolzes de manera asimètrica en l’un i en l’altre, o potser portes el pes de manera equitativa en tots dos peus. De nou, no volem jutjar ni canviar res, només volem observar allò que hi ha. Com notes el terra? És regular? És irregular? Hi ha fulles? És humit? És sec? Centra’t en aquestes sensacions. Recorda que estàs fent un passeig i has de gaudir de l’espai i la natura. No corris, no forcis el cos. Ves fent parades i admirant el contrast de colors que ofereix la natura en contacte amb la llum.

Porta l’atenció a les sensacions damunt de la teva pell. Notes si hi ha brisa? Potser hi ha vent? És un dia plujós i les gotes et cauen sobre la cara? Fa humitat? O, al contrari, és un dia sec? Fixa’t en tot això, de nou, sense voler canviar, acceptant el dia i la seva meteorologia tal com són.

Ara, vull que et fixis en si notes alguna olor especial. Deixa que les olors vinguin a tu, sense forçar-ho, sense esforçar-t’hi gaire, posant una atenció suau en el nas.

En aquest punt de la ruta podrem captar amb la nostra càmera l’explosió i riquesa de colors i textures que ens ofereix la natura amb les flors bulboses, les plantes aquoses, els rierols d’aigua de les basses o els magnífics arbres que trobem en els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.

Per fer fotografies de molt a prop i capturar petits insectes o la textura de les flors, pots activar l’opció “Macro” o “Supermacro” del teu mòbil. Gairebé tots els telèfons tenen aquesta opció, avui en dia. Amb aquest mode podràs apropar-t’hi moltíssim, fins a 2 o 3 cm, i capturar imatges molt nítides.

En molts dispositius es pot ajustar el punt d’enfocament tocant directament la pantalla i centrant la part de la imatge que més t’interessa enfocar.

Els pètals de les flors són de colors molt intensos i ressalten molt bé amb el fons verd de fulles i tiges. En aquest cas, aprofita el contrallum dels raigs del sol als pètals (que la llum arribi per darrere) i veuràs com els colors són més lluminosos i seran com pinzellades de llum a les flors.

En aquest espai també pots jugar amb els reflexos de l’aigua. Tant en les basses dels nenúfars com al llac central del jardí es poden buscar simetries i reflexos. Si fa un dia assolellat, la brillantor dels raigs de sol a l’aigua pot donar un toc molt creatiu a les teves imatges.

Water lilies



The association is easy amidst the water lily ponds: surround yourself with beauty to cover everything that is not right. Expose an immediate experience of nature when the truth takes on the trembling texture of a convulsion. Perhaps it is me, I tell myself. Perhaps it is these dog days and the common threat from multiple fronts that I normalise, perhaps it is in this corner of the world and at this point in the day and the calendar, far from the narrowness of routine and the limitations of circumstances, that beauty bends under an excessive weight.
I think about it staring at the scandalous stamens of the white water lilies, inevitably recalling the series of water lilies painted by Monet beginning in 1914. While he planted his easel in front of a pond in the garden of his house and prepared to paint the exuberance of the water lilies, the First World War was breaking out around him. A world of peace in a world of war. The unyielding desire to want to be somewhere else when reality becomes frightening and exhausting and for that other place to be home.
On a personal note, I should say that it has always seemed to me that the beauty of the water lilies, those of Monet and the real ones, hides something cruel, that contains a kind of indifference towards all of us who do not achieve the absolute luminosity these floating nymphs radiate. Since childhood my eyes have interpreted them as a kind of synchronised choreography, as if they were aquatic ballerinas, drawing circles and figures while moving their legs and arms with stylised and confident movements. I envy the strength, endurance and flexibility of aquatic dancers and water lilies everywhere. I envy them that innate beauty. They seem to exist for perfection and to be admired, like love when it is still just desire. Love had to come out, of course. How do you avoid love? How can you flee from it? I often pride myself on thinking that my feelings are genuine, but all I have to do is descend the stairs, with the faint sound of running water in the background, to come face to face with the water lilies, and all of a sudden I become aware that what is happening to me is not real at all.
By now, I should have a clear account of my life, but I am still right there, at that crossroads. Nobody said it would be easy. And the fact is that in any edifying story we tell ourselves, even one with perspective, love plays an important role. I only know a few things about it; it, of me, even fewer. Taming desire with these minimal measures, with just the decorum that we both publicly display in this new way of relating, seems easy enough. For now we are two water lilies that rub up against the perfection floating in low water, boasting of the best version we can offer each other. The problem will come when, as time approaches us, time demands to know more about me, more about you; questions will be fired that will bring us both down into the depths, to where the roots, fragile and long, are entangled with the past of each of us. Down there we will have to battle with colonies of amphibians that have always been there, wise creatures that know how to camouflage themselves and jump far when they want to be alone.
I try to shrug it off and tell myself that, after all, love isn’t everything in someone’s life, but a voice rushes to remind me that maybe it is everything in someone else’s life. Do you see? You start out looking at sweetened water lilies of such beauty and end up losing control of your destiny.

And here ends the first part of the route! If you would like more, you can enjoy the second part on another day. But if you want to keep walking, let’s head towards the Joan Brossa Gardens, where we will talk about sounds, volumes, textures, etc.

If you decide to continue to the next section of the route, listen to the orientation audio.

Per dirigir-te al següent tram de la ruta, el Mirador de l’alcalde, has de sortir dels jardins de Joan Brossa per alguna de les sortides superiors del jardí, arribaràs a la carretera de Montjuïc.

Un cop hi arribis, has d’anar cap al Mirador de l’alcalde. Puja aproximadament uns 50 metres per la carretera i travessa-la pel pas de vianants, i arribaràs al Mirador.

Si encara vols gaudir més d’aquest moment, et convido a què portis la teva atenció al teu entorn, a l’aquí i l’ara, al moment present.

Fixa’t en la gent que tens al teu voltant, fixa’t en la natura que t’envolta, fixa’t en els núvols al cel i el recorregut que fan, fixa’t en les teves mans, la teva cintura, les teves cames, els teus peus. Per uns instants, connecta’t al moment present: deixa anar els pensaments, no et distreguis amb el mòbil. Centra la teva atenció en un punt concret que et cridi l’atenció, pel seu color, forma, intensitat, moviment,.. Tot està bé, no importa el que ha passat fins ara, no importa el que passarà a partir d’ara. Centra’t en el moment que estàs vivint. Gaudeix- lo, viu-lo, és únic, no es repetirà.

Queda’t una estona gaudint del teu moment.

Del primer pla de les precioses flors arribem a les grans panoràmiques. Passejant per la muntanya t’hauràs adonat dels paisatges tan fantàstics que ofereix Montjuïc. Per capturar-los, segueix les següents recomanacions:

– Les fotografies de paisatges es fan normalment amb la càmera en horitzontal, per poder abastar un angle més gran, sobretot si tens una línia d’horitzó, encara que també pots fer les fotografies en vertical si els elements que hi apareixen tenen línies verticals, com, per exemple, els arbres o línies diagonals, que ajuden a donar dinamisme a la imatge.

– L’òptica a utilitzar per capturar un gran paisatge és una obertura normal o angular. Però vigila si utilitzes un gran angular, perquè si és molt obert deforma els laterals de la imatge.

– Gairebé tots els telèfons mòbils tenen el zoom òptic molt limitat i utilitzen el zoom digital. No el facis servir mai, restarà qualitat a la imatge.

– Els nostres ulls són capaços de percebre detalls i equilibrar els contrastos de llum que la teva càmera no pot percebre. En aquest cas, pots activar al menú l’opció HDR, que ajudarà que les fotos amb un alt contrast estiguin més equilibrades i no apareguin zones molt fosques o zones “cremades” amb massa llum.

– A vegades no cal que surtin gaires elements a la imatge, menys és més.

– Encara que sigui fotografia de paisatge, tingues al cap què vols transmetre, quina sensació o idea vols plasmar en la teva fotografia. Això t’ajudarà a decidir com serà la imatge i quins elements hi apareixeran.

There are feelings that are not written anywhere. While they are formed they create an illusion similar to that of throwing fictions into the air. It doesn’t always happen, it doesn’t happen everywhere. But it happens here and now. It happens in the midst of silence and restful distance. Perhaps it is only an illusion generated by the views of the big city in the background. It becomes a hum that contains the nerve of rush hour or the gathering up before the dark night, but in any case the views seem to belong to another reality and not to this ephemeral moment of intimacy. In The Lonely City: Olivia Laing writes, “I began to realize that solitude was a very populated territory: a city in its own right.” I walk among sculptures that are the memory of what this place used to be, a place of leisure that still breathes with little splashes of families here and there. I’ve become used to going around the world alone. I like it, or perhaps it’s something I need to affirm to myself. Believe me, too: one can feel lonely anywhere, but high on this mountain, halfway between a forest park and a city garden, where some corners are a true forest, the isolation drives you to avoid gloomy thoughts. Perhaps it is the contrast of the distant rush and the present silence that accompanies and instigates a loneliness shared with others, even with others who are no longer there. In fact, it was you who explained to me that trees have memory and that they can even store information for decades. The explanation had the charm of a fairy tale and the aftertaste of a youthful conquest, and yet it was convincing enough to make me smile and capture my attention. Basically, at that time, few words could define us better than this: young people. I didn’t like the way it sounded then, and I still don’t like the way it sounds now. It happens to me often with words that lump too many people under one category.

Per arribar al cim de la muntanya i al Castell dirigeix-te a la part més alta del mirador, on hi ha un camí de pins. Uns metres més enllà veuràs unes escales a la dreta, segueix-les per arribar al cim de la muntanya i acabar la ruta al Castell de Montjuïc.

Després de passejar pels Jardins de Joan Brossa i potser jugar amb els coixins musicals, comences a sentir el cos cansat, és normal. Et proposo una sèrie d’exercicis senzills perquè torni l’energia i, alhora, alliberis tensions. Recorda, qualsevol moviment que et faci mal o notis molèsties físiques, no el facis.

Quan inhalis, aixeca els braços per damunt del cap i, en exhalar, deixa anar els braços al costat del cos, allibera’ls, deixa’t anar com si fossis una nina de drap. Repeteix l’exercici unes quantes vegades.

Amb els braços al costat del cos, deixa’ls com morts i porta l’espatlla dreta en rotació cap enrere, girant la cintura. Notaràs com l’espatlla esquerra va cap endavant; alhora, deixa els braços que es belluguin al seu ritme, de nou, com si fossis una nina de drap. Recorda que el que busquem és alliberar tensions, ja fa una estona que duus la motxilla i potser notes una mica de cansament.

Fes saltirons aixecant els dos peus de terra alhora. No cal que siguin gaire alts, simplement volem que les cames es relaxin una mica i, alhora, s’activin.

Recolza el pes damunt del peu esquerre i sacseja la cama dreta. Després, canvia de banda: recolza el pes damunt del peu dret i sacseja la cama esquerra. Si ets una persona que nota la circulació pesada o tens varius, notaràs un gran alleujament fent aquest exercici.

En la fotografia de paisatge l’horitzó és un element recurrent, com una línia fina quan mirem cap al mar o com una línia escarpada a les muntanyes. Per poder crear imatges on aquesta línia tingui força compositiva, és aconsellable seguir la regla de l’horitzó.

Quan estiguis enquadrant la imatge, tant si és horitzontal com vertical, imagina’t dues línies horitzontals paral·leles dividint la imatge en tres parts iguals. Col·loca la línia de l’horitzó en una d’aquestes dues línies depenent de l’element que vulguis realçar: el cel o la terra, el mar o les muntanyes.

També és important mantenir la línia de l’horitzó completament recta per fer una bona fotografia; si queda lleugerament descompensada, pot desequilibrar la imatge, encara que, en alguns casos, es pot buscar expressament l’efecte d’horitzó desequilibrat per una imatge més creativa.

Pots acabar la ruta passejant per tot el camí cobert de Castell, només cal seguir el camí de terra que pots trobar per tot el seu perímetre. És un recorregut circular.

Per baixar de la muntanya amb transport públic pots utilitzar l’autobus 150, la parada la trobaràs just baixant les escales abans d’arribar al Castell. També pots agafar el telefèric i gaudir d’una de les millors panoràmiques des del cel de Barcelona.

Quan acabis la visita, vull que busquis un punt on et trobis còmode/a. Pot ser dempeus o assegut/da. Quan hagis trobat aquest lloc, tanca els ulls. Porta de nou la teva atenció a la respiració i repetirem l’exercici d’abans, on hem comptat les respiracions. Compta “un” quan inhalis, “dos” quan exhalis, “tres” quan inhalis, “quatre” quan exhalis… fins a arribar al número deu. Quan arribis al deu, torna a començar amb l’u i fes una altra ronda.

Quan acabis, condueix l’atenció al centre del pit. Visualitza una bola de llum daurada que et neix des del centre del pit i, a poc a poc, es va fent més gran. La llum daurada et cobreix el cos i surt més enllà d’aquest. Il·lumina i cobreix les persones amb qui estàs, l’espai on ets, Montjuïc, Barcelona, Europa… fins a il·luminar el món sencer. Nota com ets dins d’aquesta llum, és una llum màgica que desfà preocupacions i et permet estar en pau. A poc a poc, es va fent més petita i va tornant cap a tu, fins a convertir-se en una llumeta al centre del teu pit que genera gratitud per totes les experiències que has viscut avui.

Agraeix tot el que ha passat i també el que no ha passat. Agraeix al teu cos haver-te portat fins aquí i haver-te pogut fer sentir totes les emocions del dia d’avui, tant aquelles que han sigut agradables com les que no tant.

Amb un ampli somriure, obre els ulls i emporta’t aquesta experiència.

Per acabar, l’últim suggeriment fotogràfic que et fem és que continuïs creant i compartint les teves imatges, perquè la fotografia és també l’art d’explicar històries!

Fotografiem el món per capturar la bellesa que ens envolta, per atrapar el moment, per recordar moments viscuts, per expressar emocions o per explicar històries, per compartir-les.

Pots crear una narració combinant diverses imatges i crear tota una història. Les imatges parlen i dialoguen entre elles, i adquireixen més significat o el transformen quan van agrupades. Juga a combinar-les per crear conjunts fotogràfics que les duguin més enllà!

En aquesta ruta has trobat molts racons especials per fer bones fotografies, però tingues present que se’n poden fer a qualsevol lloc! La fotografia té més relació amb com mires les coses que no pas amb les coses que mires.

Esperem que hagis gaudit fent fotografies durant la ruta. Si vols, les pots compartir a les xarxes socials amb l’etiqueta #LartdeCaminar
T’encoratgem a seguir fent fotografies allà on vagis, en qualsevol dels camins que recorris, sempre amb els ulls ben oberts i amb la mirada atenta a cada flor, paisatge, mirada i gest.